Interessat per l’entomologia, malgrat la durada del seu servei militar (1942-45) pogué fer recerca científica al Sàhara, on havia estat destinat. Llicenciat en ciències, el 1946 fou nomenat col·laborador científic del CSIC, i treballà en comissió de serveis al Museu de Zoologia de Barcelona. El 1948, com a col·laborador científic del CSIC, treballà a l’Instituto de Aclimatación (Almeria) i entre aquest any i el 1951 participà en expedicions a l’antiga Guinea espanyola i al Sàhara central i nord-occidental, feu prospeccions a Sierra Nevada, a la Serranía de Ronda i a les illes atlàntiques (Canàries, Cap Verd, Madeira, Porto Santo i Açores).
El 1956 es traslladà a París com a attaché de recherches del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), adscrit al Laboratoire d’Entomologie del Muséum National d’Histoire Naturelle. El 1958 passà al Laboratoire d’Évolution des Êtres Organisés, de la Faculté des Sciences de París. Especialitzat en entomologia del Sàhara, el 1969 es doctorà amb una tesi dirigida per Pierre-Paul Grassé, per a la qual hi passà 48 mesos entre el 1961 i el 1965. Posteriorment feu expedicions a Mèxic, el Perú i Veneçuela i, fins a la jubilació (1986), fou successivament chargé de recherches (1962), maître de recherches (1973) i directeur de recherches (1984). El 1987 passà a residir a Almeria i, des del 1997, a Barcelona.
Fou distingit amb el Prix Maurice et Therèse Pic de la Société Entomologique de France 1969 i el Prix Pouchard de l’Académie Française (1980). Fou membre honorari de la Institució Catalana d’Història Natural (1973) i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1982). Dels seus més de 270 treballs es destaquen Trechus Distinctus Fairm y sus razas (1952), Monographie des Microlestes Schmidt-Goebel d’Afrique (1962) i La biocénose des insectes xylophages des Acacia dans les régions sahariennes (1972).