Conreà la narrativa, el teatre i, sobretot, la poesia satírica, pertangué al dadaisme berlinès i al cercle expressionista Der Sturm. El 1920 creà el seu propi cabaret literari a Berlín. La seva crítica ferotge de la societat contemporània i la seva oposició al feixisme es manifesten en les seves novel·les París in Brand (‘París en flames’, 1927) i Müller. Chronik einer deutschen Sippe (‘Müller. Crònica d’una estirp alemanya’, 1935). Perseguit pel règim nazi emigrà als EUA. De les seves diverses obres poètiques cal destacar Gedichte, Lieder und Chansons (‘Poesies, cançons i cobles’, 1929), Zwölf Briefe aus der Mitternacht (‘Dotze cartes de la mitjanit’, 1971) i Grosses Ketzerbrevier (‘Gran breviari d’heretges’, 1974). Exercí influència sobre B.Brecht.