bisbat de Menorca

Demarcació de l’Església catòlica que comprèn l’illa de Menorca i té la capital a Ciutadella.

La diòcesi és dividida, actualment, en tres arxiprestats: el de Ciutadella (amb quatre parròquies: la catedral, Sant Francesc d’Assís, Sant Esteve i Sant Bartomeu de Ferreries), el de Maó (amb set parròquies: Santa Maria, el Carme, Sant Francesc d’Assís i la Immaculada Concepció de Maó, el Roser d’es Castell, Sant Lluís i Sant Climent) i d’Alaior (amb cinc parròquies: Santa Eulàlia d’Alaior, Sant Martí des Mercadal, Sant Cristòfor, Sant Antoni de Fornells i Sant Joan dels Horts des Mercadal). Al començament del s. V consta ja com a bisbe (el primer que és conegut) Sever (417), escriptor llatí que residia a Iamnona (avui Ciutadella). Quan tingué lloc la incursió dels vàndals, el bisbe Macari de Menorca hagué de passar a l’Àfrica per a fer professió de fe davant el rei Hunneric a Cartago.

L’església menorquina degué continuar florent durant la dominació bizantina (segles VI-VIII). Menorca, juntament amb Mallorca, fou pretesa, bé que sense èxit (el 892 davant el papa Formós i el 897 davant el papa Romà), pel bisbe de Girona Servusdei, la qual cosa sembla indicar que, sota la dominació àrab, els cristians de l’illa no tingueren bisbe propi. El 1058 consta que encara hi havia clergues i temples oberts, quan el rei de Dénia, ‘Alī ibn Muǧāhid, cedí el govern espiritual de totes les Illes Balears al bisbe de Barcelona. Quan tingué lloc la conquesta de Menorca, en temps d’Alfons el Liberal (1287), l’illa no recobrà el bisbat, i passà a formar part de la diòcesi de Mallorca. El rector de Ciutadella —de presentació reial— n’era el paborde, que era ajudat per un vicari general —nomenat pel bisbe de Mallorca—. Jaume II de Mallorca establí, vers el 1303, el pariatge o reglamentació parroquial menorquina, amb set parròquies i quatre esglésies filials.

Aquesta ordenació continuà fins el 1795, que fou restablert el bisbat propi de Menorca. Sota la dominació anglesa, algunes esglésies passaren al culte anglicà, i fins s’establí una lògia maçònica a Maó; el bisbe Vila i Camps n’hagué de sofrir les conseqüències. El seminari diocesà fou fundat, el 1858, pel bisbe Mateu Jaume. Durant la Guerra Civil de 1936-39 el bisbe Joan Torres, cec i nonagenari, fou reclòs a l’hospital civil; 38 sacerdots, entre diocesans i regulars, foren morts violentament, i la majoria de les esglésies foren destruïdes o saquejades. A partir del 1939 les esglésies foren refetes, fou reorganitzada l’Acció Catòlica i hi hagué un floriment litúrgic, semblant al d’altres diòcesis de l’Estat espanyol. Arran del concili II del Vaticà, una part de la clerecia i del laïcat menorquí, molt més a prop de l’evolució de Barcelona que no de la de Mallorca, ha pres actituds summament radicals, que contrasten amb el conservadorisme dels altres sectors.

Antoni Deig i Clotet, nomenat bisbe de Menorca el 1977, fou traslladat a Solsona el 1990. El bisbe d’Eivissa, Manuel Ureña i Pastor, feu d’administrador apostòlic, fins que, el 1991, ocupà la seu menorquina Francesc Ciuraneta i Aymí, nascut a la Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre). L’any 1999 s’aprovà el Pla Pastoral Diocesà 1999-2002, que s’estructurà entorn de tres eixos: família, joves i ensenyament. Al final d’aquell any el Vaticà feu públic el nomenament de Jesús Murgui (València), bisbe auxiliar de València, com a administrador apostòlic de la diòcesi de Menorca, després que el bisbe Francesc Xavier Ciuraneta hagués pres possessió de la diòcesi de Lleida. El 28 d’abril de l’any 2001 fou nomenat bisbe titular de Menorca Juan Piris Frigola, d’origen valencià. L’any 2009, el papa Benet XVI nomenà Salvador Giménez Valls nou bisbe titular, que fou substituït en el càrrec per Francesc Conesa i Ferrer, des del 2017.

Episcopologi de Menorca

Sever ∼417
Macari ∼484
Antoni Vila i Camps 1797-1802  de Ciutadella (Menorca) 
Pedro Antonio Juano  1802-1814  de Villar del Río (Castella) 
Jaume Creus i Martí 1815-1820  de Mataró 
Antonio Ceruelo i Sanz  1824-1830  de Corcos (Castella) 
Juan Antonio Díaz Merino  1831-1844  d’Iniesta (Castella) 
Tomàs de Roda y Rodríguez  1852-1857  de Murtas (Andalusia) 
Mateu Jaume i Garau  1857-1875  de Llucmajor (Mallorca) 
Manuel Mercader i Arroyo  1875-1890  de Barcelona 
Joan Comes i Vidal  1890-1896  de Manresa 
Salvador Castellote i Pinazo  1896-1902  de València 
Joan Torres i Ribes  1902-1939  d’Eivissa
Bartomeu Pasqual i Marroig  1939-1967  de Palma 
Miquel Moncades i Noguera  1969-1977  de Muro (Mallorca) 
Antoni Deig i Clotet  1977-1990  de Navars (Bages) 
Manuel Ureña Pastor (administrador apostòlic)  1990-1991  d’Albaida (País Valencià) 
Francesc Xavier Ciuraneta i Aymí 1991-1999  de Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre) 
 Murgui i Soriano, Jesús  (administrador apostòlic)  1999-2001   de València
Joan Piris i Frigola 2001-2009   de Cullera (País Valencià)
Salvador Giménez Valls  2009-2015 de Muro d’Alcoi (País Valencià)
Gerard Villalonga i Hellín (administrador apostòlic) 2015-2016 de Maó
Francesc Conesa i Ferrer 2017-2022 d’Elx