El poeta se sentia orgullós d’aquest recull (escrit més o menys entre 1-8 dC), però no pogué polir-lo abans del seu exili. Bé que l’ordre del llegendari intenta d’ésser cronològic o genealògic, del caos i del diluvi fins a Cèsar i August, els lligams d’un mite amb l’altre són sovint convencionals. Es tracta d’un amassament de materials molt diversos extrets de l’èpica, del teatre, de la poesia didàctica dels grecs i especialment dels poetes alexandrins. No és un poema cosmogònic, sinó una mostra superba del talent, de l’erudició i de la fantasia del poeta, un devessall d’imatges, escenes eròtiques, descripcions, sentències i discursos enginyosos. L’obra tingué molt d’èxit als temps antics i medievals (hi ha traduccions medievals catalanes de Francesc de Pinós —perduda— i de Francesc Alegre —editada el 1494—). Modernament ha estat traduïda al català dins la Fundació Bernat Metge per Adela M.Trepat i Anna M. de Saavedra (1930-32).