i el Milà | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Milà

Milà d’Aragó
Milà d’Aragó
Armes dels Milà d’Aragó

genealogia geneal
Llinatge noble valencià que té per genearca conegut Ramon del Milà, senyor de la baronia de Massalavés des del 1247.

La seva filla Damiata del Milà es casà amb el seu oncle Hug del Milà, i foren pares d'Andreu del Milà i del Milà, senyor de la baronia de Massalavés, que en la guerra de la Unió lluità a favor de Pere III. El seu fill Joan del Milà i la seva muller Geraldona de Centelles procrearen Joan i Lluís del Milà i de Centelles, que formà la línia secundària de Nàpols, i fou pare d'Ausiàs del Milà, cambrer d’Alfons IV, que es casà a Nàpols amb Luisa d’Alagno, germana de Lucrezia, l’amant del rei. Foren pares de Jaume del Milà i d’Alagno, senyor de La Scala (Calàbria), la descendència del qual obtingué els feus de San Giorgio, Palestina i Palo, i el seu rebesnet Jaume del Milà i Pignatelli fou creat marquès de San Giorgio i fou antecessor dels prínceps d’Ardore i ducs de San Paolo. La línia primogènita fou continuada per Joan del Milà i de Centelles (mort el 1460), que el 1447 es casà amb Caterina de Borja i Martí, germana del papa Calixt III. Ambdós foren pares de Lluís Joan i de Pere del Milà i de Borja, conseller del Magnànim i alcaid dels castells de Tropea i Monteleone, a Calàbria, que es casà amb Cubella del Duce. Foren pares de Joan del Milà i del Duce, baró de Massalavés, que morí a Roma el 1498 sense fills de la seva muller Isabel-Lucrècia de Borja-Llançol de Romaní, d'Adriana del Milà i del Duce, que fou muller de Ludovico Orsini (i ambdós, pares d’Orsino Orsini, marit de Giulia Farnese, l’amant del papa Alexandre VI), i de Teresa del Milà i del Duce, que heretà la baronia de Massalavés i la transmeté als seus descendents i al seu marit Antoni de Cardona Borja i d’Alagó, marquès de Castellnou i de Ponts. La línia secundària d’Albaida fou formada pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja, que, amb la seva amant Angelina Ram, tingué tres fills: Lluís del Milà i Ram, canonge de Sogorb, Caterina del Milà i Ram, que es casà amb Gaspar de Pròixida i Vives de Canyamars, segon comte d’Almenara, i l’hereu Jaume del Milà i de Borja, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, que fou declarat ric home i creat comte d’Albaida (baronia que havia adquirit el seu pare el 1471 per compra a Beatriu Català de Valeriola, vídua de Jaume de Vilaragut i Mercent) el 1477, en casar-se amb Elionor d’Aragó, filla il·legítima d’Alfons d’Aragó, primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça. Llurs descendents es cognomenaren Milà d’Aragó. Fou segon comte d’Albaida llur fill Cristòfor Milà d’Aragó (mort el 1576), que serví Carles I a Alemanya i fou pare de Joan Alfons Milà d’Aragó i del Milà, tercer comte d’Albaida i baró d’Otos, que es casà primer amb Blanca de Coloma i de Cardona, filla dels comtes d’Elda, i després amb Joana d’Osorno (Osorio?) d’Ocampo, vídua de Miquel Sanxis de Calataiud i de Centelles, comte de Gagliano i baró de Pedralba. Del segon enllaç fou fill Francesc Milà d’Aragó i Osorno, cavaller de Sant Jaume i governador de Xàtiva, que tingué per net Joan Milà d’Aragó i Macip, creat (1721) primer marquès de Sant Josep, el qual fou avi de Josep Maria Milà d’Aragó, tercer marquès de Sant Josep i baró d’Otos, ermità, que morí sense fills el 1802, després d’haver aconseguit, per sentència del 1790, el marquesat d’Albaida, del qual fou sisè titular. Els seus títols i les baronies d’Atzeneta i Carrícola passaren als De Pedro, descendents de la seva bes-tia Tibúrcia Milà d’Aragó i Álvarez de Toledo, casada amb Josep Núñez. El tercer comte d’Albaida fou també pare del quart comte Cristòfor Milà d’Aragó i de Coloma (mort el 1632), que el 1605 fou creat primer marquès d’Albaida i fou comanador de Silla a l’orde de Montesa. Aquest tingué, entre d’altres fills, Jerònima del Milà i Corberan de Let, senyora de Corberan i d’Otonel, que es casà amb Diego de Orense Manrique y Bernuy, senyor d’Amaya, els descendents dels quals també obtingueren per sentència (1829; confirmada el 1842) el marquesat d’Albaida, i Joan Paulí Milà d’Aragó i de Borja (mort el 1673), segon marquès d’Albaida, que es casà (1638) amb la pubilla Marianna Peris Sabata de Calataiud i Mateu. Heretaren el marquesat, successivament, llur fill Eiximèn-Peris Milà d’Aragó i Sabata de Calataiud (mort el 1690), llur net Eiximèn-Peris Milà d’Aragó i Mercader (mort el 1732), que fou el quart marquès d’Albaida i per successió materna setè comte de Bunyol, i llur besnet Francesc de Paula Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, que fou cinquè marquès d’Albaida (gran d’Espanya des del 1771) i vuitè comte de Bunyol i morí sense successió el 1787.

Col·laboració: 
MiBa / AFE
Llegir més...