La tradició n'atribueix l’origen a una manifestació de la Mare de Déu a uns infants de la veïna masia de la Cirosa el 1458. El bisbe de la Seu d’Urgell, Arnau Roger de Pallars, en reconegué l’autenticitat i hi permeté (1459) la construcció d’una capella sota l’advocació de la Mare de Déu del Miracle, ampliada al s. XVI i substituïda al XVII per l’actual santuari, obra inacabada de Josep Morató (mort el 1672). Hom hi venera la imatge titular (s. XV), i es conserva un antic retaule goticorenaixentista (s. XVI) i el monumental retaule barroc de talla, construït per Carles Moretó (1747-58) i decorat per Antoni Bordons (1760-74). L’antiga albergueria, coneguda per la casa gran (s. XVII-XVIII), constitueix un notable exemplar d’arquitectura civil, i conté una notabilíssima col·lecció d’exvots dels s. XVI-XIX. Fins els anys 1860-62, que fou requisat per la diputació, el santuari i el seu patrimoni l’administraren els prohoms de Riner. Part d’aquests béns anaren el 1886 per compra al vicari capitular de Solsona. Reobert al culte el 1868, des del 1901 és un priorat dependent de Montserrat. Lluís Graner decorà una de les sales del monestir. El 2008 fou declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya. Aquest mateix any hom inicià la rehabilitació del santuari.
Retaule barroc del santuari del Miracle (Riner), obra de Carles Moretó (1747-58)
© Fototeca.cat