i Joaquim Miret i Sans | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joaquim Miret i Sans

Historiografia
Joaquim Miret i Sans
© Fototeca.cat
història hist
Historiador.
Barcelona, 1858 — Barcelona, 1919

Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid amb una tesi sobre els Usatges (1882). El 1892 començà a investigar als arxius catalans i tot seguit a la Bibliothèque Nationale de París i a la de l’Academia de la Historia de Madrid. Tenint el projecte de fer amb Carreras i Candi una història del comtat de Pallars, recorregueren junts les seves comarques i les veïnes, i investigà en especial a l’arxiu de la Seu d’Urgell. Conegué a fons la bibliografia històrica estrangera, especialment la francesa i la italiana. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el discurs sobre La expansión y dominación catalana en los pueblos de la Galia meridional i, juntament amb Carreras i Candi, revigoritzà l’Acadèmia, de la qual fou secretari durant disset anys; inicià la publicació del seu butlletí (1901), en el qual col·laborà amb assiduïtat, i introduí l’ús del català als volums de les seves Memorias (1901). Fou membre fundador de l’Institut d’Estudis Catalans (1907) i un dels principals organitzadors del I Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (1908). Introduí en la historiografia catalana la confecció d’itineraris de destacades personalitats històriques, començant pel d’Alfons I (1904), de Pere I (1905-07), d’Alfons III (1909) i culminant amb el de Jaume I (1918), una de les seves obres més utilitzades. D’entre la seva extensa bibliografia cal destacar Cartoral dels templers de les comandes de Gardeny i Barbens (1899), Investigación histórica sobre el vizcondado de Castellbò (1900), Los vescomtes de Bas en la illa de Sardenya (1901), La casa de Moncada en el vizcondado de Bearn (1901-02), El més antic text literari escrit en català. Precedit per una col·lecció de documents dels segles XI, XII i XIII (1904) —on donà a conèixer les Homilies d’Organyà—, Sempre han tingut bec les oques (1905, 1906), Viatges de l’infant Pere, fill de Jaume I, en els anys 1268 i 1269 (1908), Notes per a la biografia del trovador Guerau de Cabrera (1910), Les cases dels templers i hospitalers en Catalunya (1910), Documents sur les juifs catalans aux XI, XII et XIII siècles (1914), primer d’una sèrie d’estudis sobre els jueus catalans fets en col·laboració amb Moisès Schwab, i Noves i documents inèdits sobre la família senyorial de Caboet i la qüestió d’Andorra (1918).

Col·laboració: 
MCA
Llegir més...