La costa és baixa i sovint coberta de còdols. La major part del terme, molt planer, és destinada a l’agricultura de regadiu, dedicada als cítrics, les hortalisses i els llegums, productes exportats en gran part i que han donat lloc a importants instal·lacions de comercialització (magatzems frigorífics). La pesca hi ha desaparegut pràcticament, i a la costa s’ha desenvolupat el turisme. Hi ha un polígon industrial. La vila (3 126 h agl [2006], moncofins ; 5 m alt.) és a la plana, a 1 km de la mar, on hi ha el barri marítim i poble del Grau de Moncofa. L’església parroquial és dedicada a santa Maria Magdalena. Antiga alqueria islàmica, la carta de poblament fou concedida el 1254 per Guillem de Montcada. Pertangué als comtes de Cervelló. El creixement de la població, lent fins al principi del s. XX per la insalubritat de la zona costanera, ha estat ràpid fins els anys noranta, gràcies a l’agricultura comercial primer i al turisme després.
El passeig marítim de Moncofa
© Fototeca.cat