Ot de Montcada i de Montcada

Otic (snom.)
(?, aprox. 1327 — l'Alguer, Sardenya, 1354)

Senyor de les baronies d’Aitona (Ot II de Montcada), Mequinensa i Seròs.

Fill —possiblement secundogènit— d’Ot de Montcada i de Lloria i de Teresa de Montcada i d’Ayerbe, senyora de la baronia de Fraga. Heretà del seu avi Ot (I) la senyoria de Seròs, que fou causa de llargues discussions amb el baró Bernat IV d’Illa-Jordà, vidu de Berenguera de Montcada, cosina germana del seu avi, que en fou senyora, i amb el seu germà Guillem Ramon (II), senyor de les baronies de Fraga i Aitona. El rei Pere III segrestà Seròs, que acabà essent propietat d’Ot. El 1350 era a València per fer cara a la projectada invasió castellana. El 1353 s’embarcà cap a Sardenya, on es distingí a la batalla de Quart; hi retornà el 1354, i morí al setge de l’Alguer.

Féu renovar la capella de Sant Pere de la seu de Lleida, fundada per un avantpassat seu, el bisbe Guillem de Montcada i d’Aragó, i la féu decorar per Ferrer Bassa. Sembla que morí solter i l’heretà el seu germà Guillem Ramon (II), amb qui ja s’havia reconciliat abans del 1350.