i escola musical de Montserrat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

escola musical de Montserrat

música mús
Escola de música sorgida entorn del monestir de Montserrat.

El primer document relatiu a la música a Montserrat data del principi del s XIV, si bé la presència del cant en el culte és tan antiga com el monestir. La institució més original de l’abadia és l'Escolania de Montserrat. Els primers monjos músics coneguts són Jeroni Rotés (actiu del 1515 al 1571), Jeroni Castell (del 1586 al 1621) i Joan Graner (del 1588 al 1600). L’any 1539 fou construït un orgue de mil cent tretze tubs en l’església antiga. La sèrie de compositors de qualitat s’inicià al s XVII amb Joan Marc (1582-1658). Seguiren Jaume Vidal (1606-89), Joan Gelonc (1620-71), Francesc Rossell (1630-76) i Dídac Roca. El compositor més gran de l’escola montserratina fou Joan Cererols (1618-80), que tingué molts deixebles, que foren mestres de capella a les principals esglésies de la península Ibèrica. També destacà Benet Soler (1640-82), del qual hom conserva moltes obres. El 1680 el comte de Peralada dotà el monestir per construir un gran orgue (que fou dibuixat per Laborde), destruït el 1811. En el camp de la interpretació sobresortiren els organistes Pere Jorba, Joan Genís, Josep Sales, Joan Romanyà i Joan Rocabert, els dos darrers excel·lents compositors; Martí Marsal, tocador de rabec Joan Carbonell i Jeroni Casanoves, tots dos baixonistes, i Francesc Rebull, arpista. A la darreria del s XVII aparegué el compositor i pedagog aragonès Miguel López (1669-1723), i ja en ple s XVIII Josep A.Martí (1719-63), l’introductor a Montserrat de l’escola italiana. Martí fou el mestre d’Anselm Viola (1738-98), músic de notable classicisme. Alhora sobresortiren Benet Julià (1727-87) i, especialment, Narcís Casanoves (1747-99). També fou destacat Josep Vinyals (1771-1825), autor d’obres per a tecla i recopilador de les de Casanoves. Tres músics extraordinaris reberen llur formació a Montserrat: Antoni Soler (1729-83), Jaume Balius (mort el 1822) i Ferran Sorts (1778-1838). Al principi del s XIX la vida musical fou molt accidentada i precària. Durant la guerra del Francès l’arxiu musical fou destruït (1811) i es perderen còdexs i impresos musicals d’una gran vàlua. El més notable conservat és el Llibre Vermell de Montserrat. A la segona meitat del segle es destacaren Manuel Guzmán (1846-1909), autor d’una àmplia producció destinada al culte i mestre, entre altres, d’Àngel Rodamilans (1874-1936) i d’Anselm Ferrer (1882-1969). Els deixebles d’aquest últim són Ireneu Segarra (1917), creador d’obres que segueixen les noves directrius litúrgiques, i Gregori Estrada (1918), organista, compositor i musicòleg, ambdós exponents de l’actual escola montserratina. En el camp de la musicologia ha donat la figura de Gregori Suñol (1879-1946), gregorianista i paleògraf de renom internacional, i David Pujol (1894-1979), autor d’estudis teòrics i editor dels primers volums de Mestres de l’Escolania, col·lecció que ha continuat Gregori Estrada.

Col·laboració: 
MAV
Llegir més...