Senyor de la taifa de Dénia (1010-44) (regne de Dénia) i de les Balears (1015-44). Era un llibert dels amirís que s’hagué d’exiliar de Còrdova durant les lluites intestines que ocasionaren la caiguda del califat. Després dels intents, frustrats, d’instal·lar-se a Tortosa i a València (d’on fou expulsat per Muḏāffar i Mubārak), s’emparà de Dénia i inicià un govern independent. Per tal de mantenir la legitimitat omeia, proclamà cap espiritual al-Mu'aytī, membre de la família destronada, el qual acollí a Dénia i conjuntament amb el qual, si més no en teoria, governà. El seu govern fou d’un gran desenvolupament econòmic i cultural, tant a Dénia com a les Illes, sota el governador Abū-l-'Abbās ibn Rašīq. Al port de Dénia, anomenat, segons Yaqūt, al-Summān, i conegut a les cròniques cristianes per Musset o Mugettus, hi havia unes potents drassanes i fou una notable base marítima de la Mediterrània, dedicada fonamentalment a la pirateria.