Fill de Muley-Hacén i d’'Āişa, fou víctima de les intrigues que provocaren l’esfondrament de la dinastia nassarita. Arran de la presa de Zahara (1481) per Muley-Hacén, es revoltà a Guadix; però l’aliança que el seu pare féu amb el seu oncle, anomenat El Zagal, i el fet d’haver caigut presoner dels Reis Catòlics a Lucena l’obligaren a signar el pacte de Còrdova (1483) per tal d’obtenir l’ajuda cristiana.
Mort el seu pare i derrotat El Zagal a Vélez Málaga, restà com a únic senyor de Granada. Perduda aquesta (guerra de Granada), continuà residint-hi fins que fou desterrat a Andarax pels Reis Catòlics, i d’allí passà (1493) a la cort benimerina de Fes.