Publicà volums de poesia i de traduccions poètiques a partir del 1949. Influïren sobre la seva obra la poesia folklòrica i els trets surrealistes del poeta hongarès A.Jozsef. La seva etapa més madura es caracteritza per imatges suggestives i visions poètiques d’una gran complexitat. Els seus volums principals són: Deres majális (‘Festa de maig amb gebrada’, 1957), Himnusz minden idöben (‘Himne a tothora’, 1965), Arccal a tengernek (‘De cara a la mar’, tria de poemes, 1966), Versben bújdosó (‘Exiliat al vers’, 1973), Csodafiú-szarvas (‘El fill-cérvol miraculós’, 1977) i Jönnek értem a harangok (‘Les campanes vénen a emportar-se'm’, 1977).