El 1949 emigrà a Buenos Aires, on el 1957 fundà Follas Novas, editorial i distribuïdora del llibre gallec a Amèrica. Establert a l’Havana del 1960 al 1992, hi creà la secció de literatura gallega a l’Institut de Literatura i Lingüística, que dirigí, i exercí també el periodisme literari. El 1992 retornà a Galícia i s’establí al seu poble natal i hi creà la Fundación Xosé Neira Vilas. Des de la seva primera novel·la, Memorias dun neno labrego (1961), el món de l’emigració i els records de la infantesa centren la seva obra narrativa, que, entre altres títols, comprèn Xente no rodicio (1965), Historias de emigrantes (1968), Camiño bretemoso (1967), Remuíño de sombras (1972), Aqueles anos do Moncho (1977), Querido Tomás (1981), Tempo novo (1987), O home de pau (1999), Relatos mariñeiros (2003) i l’antologia Contos de tres mundos (1995). Publicà també narrativa infantil i juvenil: Cartas a Lelo (1971), Espantallo amigo (1971, traducció catalana 1972), O cabaliño de buxo (1971), A marela Taravela (1976), De cando o Suso foi carteiro (1988), Chegan forasteiros (1993); i també poesia: Dende lonxe (1960), Inquedo latexar (1969), Poesía recadada (1994) i Dende Gres (2004). La seva estada a Cuba li permeté elaborar els llibres Galegos no golfo de México (1980) i Castelao en Cuba (1983). En el capítol memorialístic és autor dels volums de records Lar (1974), Nai (1980), Pan (1986) i de les autobiografies Vinte anos retornando (2006) i Penúltimo dietario (2011). Autor d’una gran quantitat d’articles, els recollí en els volums O sarillo do tempo (2004), Xentes e camiños (2005), Arredor do mundo (2007), Lóstregos (2009), Presenza galega en Cuba (2010).