Professor, des del 1919, a Göttingen, desenvolupà el pensament de Jacob Friedrich Fries, centrant-se principalment en la qüestió gnoseològica, la qual, segons ell, depassa els aspectes metafísics i incideix en principis de natura ètica, jurídica i política. És autor d'Über das sogenannte Erkenntnisproblem (‘Sobre l’anomenat problema del coneixement’, 1908), Die neue Reformation (‘La nova reforma’, 1908), System der philosophischen Rechtslehre (‘Sistema de la doctrina jurídica filosòfica’, 1920) i Demokratie und Führerschaft (‘Democràcia i cabdillisme’, 1920).