i la Nou de Berguedà | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

la Nou de Berguedà

Municipi
Berguedà
la Nou de Berguedà Església romànica de Sant Martí
© Fototeca.cat
Municipi del Berguedà, a l’esquerra del Llobregat.
Població: 
159 h
[2009]
Extensió: 
25 km2

Situació i presentació

Limita amb Cercs al SW i l’W, amb Vilada al SE i l’E, amb Castell de l’Areny a l’E i amb Sant Julià de Cerdanyola al N.

Els principals nuclis de població són el poble de la Nou de Berguedà, que n'és el cap, i el poble de Malanyeu. L’accés a la Nou té lloc per una carretera local que surt de l’Eix del Llobregat (C-16). Des del poble de la Nou surten dues carreteres: una va cap a Sant Romà de la Clusa i l’altra, per l’E del pantà de la Baells, arriba a la carretera C-26. La carretera a Malanyeu també surt de l’Eix.

El territori, força accidentat, puja des de la vall del Llobregat, a l’W, fins al roc de Fullaracs (1.667 m) i, més al S, al pic de Sobrepuny (1.631 m); pel sector meridional torna a baixar fins a la vall de Vilada. És drenat per una sèrie de torrents que aflueixen al Llobregat per l’esquerra, com el torrent de la Nou i la riera de Malanyeu.

La població i l'economia

La població (novetans) és gairebé tota disseminada i majoritàriament continua treballant a les mines de Fígols, després de l’abandonament de l’explotació minera local. En el fogatjament del 1370 la Nou tenia 14 focs i Malanyeu 9; la població es mantingué relativament estable malgrat els trasbalsos del segle XV (13 focs a la Nou i 6 a Malanyeu el 1553). El veritable increment es produí a la fi del segle XVII i el començament del XVIII: el cens del 1718 dóna una suma de 199 h a tots dos pobles, xifra que es mantingué estable (207 h el 1787) al llarg del segle. Al segle XIX experimentà un fort increment, en una bona part gràcies a l’activitat minera: 502 h el 1857, xifra que davallà a la fi del segle (261 h el 1887) i que tornà a augmentar quan es revaloraren els lignits durant la Primera Guerra Mundial. La Nou assolí aleshores el màxim demogràfic (518 h el 1920), moment a partir del qual, però, el descens fou constant: 460 h el 1950, 242 h el 1970, 148 h el 1981 i 140 h el 1991. Amb el canvi de segle la població s’estabilitzà entorn els 159 h (2005).

El sector forestal, en el qual predominen el pi roig i els roures, representa tres quartes parts de la superfície total del terme. Els matollars i les pastures també hi són abundants, mentre que les terres conreades ocupen una petita extensió i són dedicades bàsicament al farratge i a l’ordi. L’agricultura és complementada per la ramaderia; hi ha cria de bestiar oví, porcí i boví. Una gran extensió del terme forma part de la gran conca de lignit de la Nou-Catllaràs, però ja fa temps que no és explotada.

El poble de la Nou de Berguedà

El poble de la Nou de Berguedà, molt poc concentrat, és a 876 m, en una vall afluent al Llobregat voltada d’altes muntanyes: el puig del Reu, les Rovires, Sobrepuny, la Baga Negra, Tastanós i la costa de Viladomat. El formen unes poques cases, més o menys centrades per l’església parroquial de Sant Martí, i unes quantes masies.

Façana principal de l'església de Sant Martí de la Nou
© C.I.C. - Moià
L’edifici més notable és l’església de Sant Martí de la Nou (dita illa Noz el 839 i després esmentada Nuce). L’edifici primitiu degué restar abandonat o fou enderrocat a la fi del segle XII (fou consagrada el 20 de febrer de 1195 pel bisbe Bernard d’Urgell) per tal de bastir-hi l’església romànica que ha arribat fins a l’actualitat. Els detalls de la consagració són coneguts des del 1967, que, en restaurar l’església i desmuntar l’altar, hom trobà unes lipsanoteques amb relíquies i un pergamí explicatiu d’aquest acte, a més de moltes monedes de la primera època comtal de Barcelona i posteriors. Té una nau única, coberta amb una volta lleugerament apuntada i acabada en un absis central i dos de laterals disposats en forma de creu llatina trevolada. És notable la porta d’entrada, amb tres arcs de mig punt en degradació, coberts per una arquivolta simple, i una porta ferrada d’època romànica; al damunt hi ha una finestra de doble esqueixada. El campanar, adossat a la banda dreta de la façana, és una torre gran quadrada, massa gran en proporció a l’església; fou afegit entre els segles XVII i XVIII. A la casa rectoral es conserven les tres lipsanoteques trobades a l’altar major: dues són capses rectangulars, i la tercera és un pot de fusta bombat amb una coberta perfectament adaptable al cos, coronada per un pom.

Pel que fa als actes festius, a més de la celebració de la festa major (11 de novembre, diada de Sant Martí), té tradició la festa de Sant Isidre (15 de maig), durant la qual la gent acut al tossal de Can Batlló. Per l’Ascensió els veïns de la Nou van, tot complint un vot del poble, al santuari de la Mare de Déu de Falgars, a la Pobla de Lillet.

Altres indrets del terme

El poble de Malanyeu (999 m) és situat al N del terme i a banda i banda de la riera del seu nom, sota els cingles de la Rota, el Graell de Cal Pigot i la Foradada; formen el nucli principal un grup de cases al voltant de l’església de Sant Sadurní de Malanyeu. Aquesta església és un edifici romànic de dimensions mitjanes. Té una nau acabada en un absis semicircular coronat per un fris d’arcuacions cegues, de dovelles petites, que reposen sobre minúscules mènsules i que posteriorment fou sobrealçat. La festa major de Malanyeu se celebra el diumenge més pròxim a la Mare de Déu d’agost.

Prop del poble de la Nou, vers migdia, s’alça el santuari de Lurda de la Nou, erigit per iniciativa d’un sacerdot del Molí de la Nou —mossèn Antoni Comellas— en 1880-85, sobre una petita capella que havia fundat el 1878 amb una imatge procedent de Pau. És un edifici neoclassicitzant, sobre un penyal destacat, d’una certa grandiositat; a continuació de la nau central hi ha la sagristia, en forma de llanterna, coberta per una petita cúpula. Té també capelles laterals. Sota el penyal hi ha una cova i fonts amb piscines, conjunt fet a imitació del santuari de Lorda de Bigorra. Al costat del temple hi ha la casa del capellà custodi, amb cel·les al pis superior, i a continuació una casa de colònies. L’11 de febrer se celebra la festivitat de la Mare de Déu de Lurda i el darrer diumenge de juliol es fa l’aplec de malalts.

Entre les antigues masies del terme destaquen, dins la demarcació parroquial de la Nou, la de Casadesús, la Canal, Can Batlló, Viladomat i Fontanelles, i dins la de Malanyeu, les de Cal Frare, el Llomar i Coma-rodona. Entre les nombroses fonts són ben conegudes la de Cal Patzí, a llevant de l’església de Sant Martí, i la de les Travesses, enmig d’una fageda a llevant de Malanyeu.

Col·laboració: 
JRe
Llegir més...