i Nova Brunsvic | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Nova Brunsvic

Forma anglesa deNew Brunswick (en), Forma francesa deNouveau-Brunswick (fr)
Forma anglesa deNew Brunswick (en), Forma francesa deNouveau-Brunswick (fr)
Província marítima del Canadà, al litoral atlàntic.
Població: 
723.900 h
[1991]
Extensió: 
73.440 km2

Limita al N amb Quebec, a l’W amb l’estat de Maine (EUA), a l’E amb el golf de Sant Llorenç i al sud amb la badia de Fundy. La capital és Fredericton (46 466 h [1991]). Pertany a la regió apalatxiana, i en formen el relleu una sèrie d’altiplans esglaonats, intercalats amb depressions, com la del Restigouche, al N, i altures, com les dels Northern Highlands o les de les Caledonia Hills. Amb tot, la glaciació quaternària ha deixat l’empremta pertot arreu. L’amplada de les marees a la badia de Fundy, la màxima del món, és aprofitada per a la instal·lació d’una central mareomotriu a Passamaquoddy. La indústria aprofita la riquesa forestal de la província, amb abundància de fàbriques de pasta de fusta i de paper. Saint John és el principal nucli industrial. L’economia agrícola s’orienta sobretot cap a la ramaderia i la producció de llet. Hom hi explota també recursos miners, com el carbó de Minto i Coal Creek, el zinc de Bathurst, coure, plom i argent. La població (9 h/km2) és majoritàriament d’origen francès i britànic, i els francòfons hi constitueixen una minoria important. Pertanyent a l’antiga Acàdia disputada per francesos i britànics, el 1763 aquests la incorporaren a la província de Nova Escòcia. L’establiment d’un gran nombre de colons procedents de Nova Anglaterra contraris a la independència dels Estats Units contribuí a la segregació del territori i que li fos atorgat l’estatut de província (1784). Dotada d’autonomia des del 1848, el 1867 passà a formar part de la Confederació del Canadà.

Col·laboració: 
RAs
Llegir més...