i Odalric | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Odalric

història hist
Comte de Barcelona, potser de Girona i d’Empúries, Rosselló, Narbona i d’altres comtats septimans (852-857/58), designat per Carles II el Calb per substituir el comte Aleran.
?, ? — ?, després del 859

Era un franc de procedència oriental, probable fill d’un Odalric que fou comte d’Argengau i Linzgau (807-816), a l’actual Àustria, en temps de Carlemany. Per part de mare sembla que tenia vinculacions amb les terres catalanoseptimanes, car devia ésser net del comte Bigó de Tolosa. Segons sembla, vers el 846 era comte de Rètia, i com a marquès de Gòtia presidí un judici a Crespià (comtat de Narbona). El 852 obtingué del sobirà dos preceptes per a fidels seus de la Marca. El 854 col·laborà amb Carles II en la lluita contra els aquitans partidaris de Pipí II en 853-854. No sabé evitar, però, que l’estiu del 856 Mūsà ibn Mūsà ibn Fortun, de la família dels Banū Qāsi, a instàncies de Muḥammad I, manés una expedició contra Barcelona que saquejà el territori i destruí diversos castells, entre els quals, sembla, el de Terrassa. Després d’assistir a una assemblea reial a Quierzy (857), on recaptà un precepte per a l’arquebisbe Frèdol de Narbona, Odalric es degué fer sospitós de traïció —més que no pas d’ineptitud— i fou destituït. Reconciliat passatgerament amb Carles II (Quierzy, 858), el 859 es passà a les files de Lluís el Germànic, que li encomanà els comtats de Linzgau i Argengau.

Col·laboració: 
JMSal
Llegir més...