i Bernardo O’Higgins | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bernardo O’Higgins

història militar hist mil i història hist
Militar i polític xilè.
Chillán, Ñuble, 20 d’agost de 1778 — Lima, 24 d’octubre de 1842

Fill natural d’Ambrosio O'Higgins, estudià a Londres i a Cadis. Alcalde de Chillán, el 1810 s’uní als independentistes. Ajudat pel sector moderat, s’oposà a Martínez de Rozas i als germans Carrera, i el 1814 fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit. Vençut a Membrillar i a Rancagua (1814) pels reialistes, s’exilià a l’Argentina, on s’incorporà a les forces del general José de San Martín (1816). Vencedor a Chacabuco (1817), fou nomenat dictador suprem de Xile i començà una sèrie de reformes. Guanyà la decisiva batalla de Maipú (1818), que consolidà la independència de Xile. Instaurà una dictadura paternalista, amb l’ajut de la noblesa i l’alta burgesia, però no pogué superar la crisi de 1818-20 i al capdavall l’abandonaren. Fou destituït el 1823. Des del seu exili a Lima continuà influint sobre el país a través del seu antic ministre José Rodríguez Aldea. Rehabilitat el 1839, morí poc abans de tornar a Xile.

Col·laboració: 
JMS
Llegir més...