Fill de Jaume d’Olesa i Sanglada i germà del lul·lista Miquel d’Olesa i Santmartí. El 1534 Carles V el recompensà pels seus serveis durant les Germanies amb l’ascensió a l’estament militar i l’armà cavaller el 1538. Fou jurat de Mallorca el 1529 i el 1531 i jurat en cap el 1549.
Publicà Obra del menyspreu del món (Palma 1540), en cobles d’art major, arran de la mort de la seva muller i cosina Beatriu Santmartí i de Verí. El poema comença amb una lamentació elegíaca, però el gruix de l’obra és una exhortació al menyspreu de les glòries mundanes davant la incertesa de l’hora de la mort. Se li han atribuït erròniament dues obres d’un autor anònim de la segona meitat del segle XVI, la Nova art de trobar i la Representació de la mort.
Bibliografia
- Rossich, A. (1991): Ferrando, A. i Hauf, A.G. (ed.): Miscel·lània Joan Fuster, III. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona, PAM, p. 267-295.