i Oliva | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Oliva

Vista d' Oliva , amb el castell dalt del turó, a la dreta
© Fototeca.cat
Municipi de la Safor, a la costa, al límit amb la Marina Alta.
Població: 
28.419 h
[2009]
Extensió: 
60 km2

Comprèn, al N, el sector meridional de l’horta de Gandia, regat per la séquia comuna d'Oliva (sequiols de les Fonts i de Burguera), i, al S, la zona de marjals —compartida amb Dénia i Pego, ja a la Marina Alta— dedicada tradicionalment a l’arròs, regada pel sistema de regs del riu del Molinell i del riu Bullent (sequiols del Vedat, del Bovar, d’Enmig, dels Racons), a la qual desguassa el riu de Gallinera. La part occidental és accidentada per les serres de la Safor i de Mostalla, cobertes de pins i de matollar (1 172 ha de superfície forestal). Les terres de conreu ocupaven 3 940 ha el 1985 (66% del total del terme). Pràcticament desaparegut el conreu de l’arròs, els cítrics han esdevingut la base econòmica del municipi. De la totalitat del regadiu (3 529 ha, de les quals 2 700 aprofiten l’aigua de pous i la resta el sistema de séquies), 3 237 ha són dedicades a aquest conreu, especialment tarongers (2 347 ha) i la resta mandariners (885 ha), extensió que ha convertit Oliva en un dels primers pobles productors de taronges del País Valencià. La resta del regadiu és destinat a hortalisses (110 ha). El secà ocupa solament unes 400 ha, quasi totes als vessants de les serres, destinades la pràctica totalitat a garrofers. La petita propietat és aclaparadora (97% d’explotacions amb menys de 5 ha), i el règim de tinença directe hi predomina. La ramaderia només contempla 1 200 caps d’oví i 14 000 d’aviram (pollastres per a carn). La indústria s’ha desenvolupat secundàriament; només destaquen les 11 fàbriques de materials de construcció (rajoles) amb 272 treballadors, i les 19 de productes alimentaris amb un centenar d’actius. Hi ha nombrosos magatzems per a la preparació de la taronja per a exportació que temporalment ocupa una gran quantitat de mà d’obra, especialment femenina. Tanmateix, les activitats comercials tenen una dimensió local a causa de la proximitat de Gandia. L’allau turística dels anys 1960 i 1970 també ha afectat aquesta part del litoral; l’existència el 1986 de 9 càmpings amb 4 521 places n'és testimoni, així com els nombrosos xalets i apartaments, per bé que la capacitat hotelera és baixa (només 4 establiments i 89 habitacions). Tot això fa que el sector terciari ocupi un important percentatge de població activa (40%), però amb fortes fluctuacions segons l’època de l’any. El creixement demogràfic ha estat paral·lel a l’expansió agrària: a la primera meitat del s. XIX fou ràpid, es deturà a la segona i reprengué regular al llarg del s. XX, llevat de les crisis del comerç de taronges durant la Primera Guerra Mundial i dels anys quaranta; els quasi 8 000 h del 1900 n'eren 14 579 el 1960, i han esdevingut 20 127 el 1986. Hi ha petits grups d’immigrants i una certa emigració vers França. La ciutat (22 512 h agl [2006], olivers ; 22 m alt.) és al sector de l’horta de Gandia, als vessants del turó de Santa Anneta, coronat per les restes de l’antic castell d’Oliva . Tenia estació del ferrocarril de via estreta de Gandia a Dénia, clausurat els anys seixanta. L’església parroquial de Santa Maria és obra del s. XVIII. El palau dels comtes d’Oliva fou venut al començament del s. XX i molt desmantellat; és un notable edifici del s. XV, gòtic amb elements renaixentistes. L’església parroquial de Sant Roc correspon a la rectoria de moriscs erigida el 1532 al Raval d’Oliva , on vivia concentrada la població de moriscs fins a l’expulsió. Població d’origen islàmic (hi ha moltes restes d’època romana), fou lloc mixt de cristians vells (385 focs el 1609) i moriscs (350 focs el 1609), i centre d’una fillola. Pertangué després de la conquesta als Carròs, dins el terme del castell de Rebollet. Passà als Centelles i el 1448 esdevingué centre del comtat d’ Oliva, que per matrimoni passà als ducs de Gandia. Al s. XV adquirí gran importància el conreu del canyamel. Del convent franciscà creat el 1448 resta l’església, on es venera l’antiga imatge de la Mare de Déu de Rebollet. Austriacista a la Guerra de Successió, Felip V ordenà enderrocar les muralles bastides al s. XVI. El municipi comprèn, a més, el barri de la Platja d’Oliva, a la costa, les caseries o llogarets d’ Elca, Santa Anna d’Oliva, les Hortes, la Bomba, Aigüesblanques, la posada de Sant Jaume i el despoblat de Rafalatar.

Col·laboració: 
JEC / MABP
Llegir més...