i Alexandre Olivar i Daydí | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alexandre Olivar i Daydí

història eclesiàstica hist ecl i litúrgia litúrg
Patròleg i liturgista.
Barcelona, 1 de febrer de 1919 — monestir de Montserrat, 1 d’octubre de 2018

Monjo de Montserrat (1935), del 1936 al 1939 cursà estudis eclesiàstics a les abadies de Maria Laach i Maredsous, que finalitzà a Montserrat. Feu la professió solemne el 1940 i el 1942 fou ordenat sacerdot. En 1953-58 fou superior de la comunitat benedictina del santuari del Miracle (Solsonès). Professor a Montserrat d’història de l’Església, de litúrgia i de patrologia, edità fonts essencials per a la història de la litúrgia a Catalunya: els sacramentaris de Vic (1953) i de Ripoll (1964). Especialista en Pere Crisòleg, publicà l’estudi Los sermones de san Pedro Crisólogo (1962) i en feu l’edició crítica dels sermons al Corpus Christianorum (1975-82). Posteriorment publicà La predicación cristiana antigua (1991). Encarregat de la secció de manuscrits i incunables de la Biblioteca de Montserrat, de la qual fou director (1946-53), en publicà els catàlegs: Catàleg dels incunables conservats a la Biblioteca de Montserrat (1955), Els manuscrits litúrgics de la Biblioteca de Montserrat (1969) i Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca del Monestir de Montserrat (1977). Fou secretari general del Segon Congrés Litúrgic de Montserrat (1965) i en publicà les actes (1966-67). Successivament cofundador (1969), president i president d’honor de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, filial de l’Institut d'Estudis Catalans, on el 1973 ingressà com a membre corresponent, fou també membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (1982). El 2017 rebé el doctorat honoris causa de l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

Data de revisió: 
2018-10-08
Llegir més...