Fill i successor del duc Lluís Felip I. D’esperit obert, de precoç vocació política, es feu francmaçó, manifestà una oberta anglofília, s’oposà a Maupeou i el 1771 fou enviat per Lluís XV a l’exili. Sota Lluís XVI recuperà el favor de la corona, però aviat la seva posició i el seu prestigi com a primer príncep de la sang, i la seva fortuna, el posaren en situació d’esdevenir el cap de l’oposició parlamentària. Criticà durament l’Assemblea de Notables i fou diputat per la noblesa als Estats Generals, on es manifestà (el juny del 1789) partidari de la reunió conjunta dels tres estats. Novament exiliat (fins al juliol del 1790) per la seva oberta posició revolucionària. Fou diputat de París a la Convenció i votà la mort de Lluís XVI. El 1793, en passar-se el seu fill a l’enemic, caigué en desgràcia, fou acusat d’haver aspirat a la corona i condemnat a mort.