Jaume Padrós i Montoriol

(Igualada, Anoia, 26 d’agost de 1926 — Manresa, Bages, 15 d’abril de 2007)

Compositor i pianista.

És germà del pianista David Padrós. Feu estudis a Igualada amb Joan Just i a l’Escolania de Montserrat amb David Pujol, i posteriorment estudià piano amb Alícia de Larrocha i Frank Marshall i composició amb Cristòfor Taltabull i Josep Barberà. Gràcies a Taltabull, entrà en contacte amb els corrents musicals més innovadors, fet que fou decisiu en la seva carrera compositiva i pianística. Fou pioner en la interpretació, com a pianista, d’obres dels autors de l’anomenada Segona Escola de Viena —A. Schönberg, A. Webern i A. Berg— als Països Catalans i a l’Estat espanyol. Fou professor de l’Acadèmia Marshall de Barcelona del 1947 al 1955, any que es traslladà a París, on estudià amb D. Milhaud durant un any. El 1957 s’establí a Ulm (Alemanya) i es guanyà la vida com a professor i com a pianista acompanyant de la cantant nord-americana Eva Marie Wolff, amb qui es casà el 1962.

Una de les obres fonamentals en el seu catàleg i que significà l’entrada en una etapa de maduresa creadora és la Sonata (1954), amb la qual obtingué el premi del Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona.

Altres obres notables del seu catàleg són Variationen (1960), Quintet per a quartet d’arc i piano (1962), Llibre d’alquímies I (1963) i Sobreposicions heptatòniques. Per a orgue escriví Tiento, verso y gallarda (1969) i Cinc fragments per a orgue (1971). També és autor de Dos moviments, per a orquestra (1956); Tres diferències, per a soprano i orquestra (1965), amb texts d’Ausiàs Marc; d’un Quintet per a corda i piano (1962); Discurso y eco, per a sis instruments (1966); Trama concèntrica (1985), per a acordió sol, i Azulejo (1995), per a acordió i contrabaix. També té cançons i obres corals, d’una gran qualitat.