i Gregori Palamàs | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Gregori Palamàs

teologia teol
Teòleg bizantí.
Constantinoble?, 1296 — Tessalònica, 1359

Amb els germans i la mare vídua abraçà la vida monàstica. Anà a l’Athos (1321), d’on hagué de fugir a causa dels turcs. Ordenat de sacerdot a Tessalònica (1326), portà vida eremítica a Berea i novament a l’Athos (1331). Contra Barlaam de Calàbria defensà la possibilitat d’una plena comunió amb Déu des d’ací baix. Escriví més de seixanta llibres en defensa de l'hesicasme, on exposà la seva teologia (palamisme). Acusat d’heretgia i excomunicat (1344), fou designat arquebisbe de Tessalònica per Joan Cantacuzè (1350) i la seva ortodòxia reconeguda en el sínode de Blaquernes (1351). Canonitzat en el sínode de Constantinoble del 1368, la seva festa se celebra a l’Església ortodoxa el segon diumenge de Quaresma i també el 14 de novembre.

Llegir més...