La mort violenta de Bernat II de Tolosa portà una reacció en terres de Pallars-Ribagorça, on sorgí una dinastia independent de Tolosa, amb un comte, Ramon II, que potser era fill del comte Llop I de Bigorra i d’una dona de la casa comtal de Tolosa.
Ramon II de Pallars-Ribagorça (872-~920), amb qui s’introduí una concepció patrimonial de la funció comtal, fou aliat del Banū Qasī Muḥammad ibn Llop, amb el qual estigué en tractes per comprar Saragossa (884), operació que es frustrà per intervenció d’un enviat de l’emir cordovès. Amb els seus dominis Ramon II intentà de bastir un bisbat independent separat del d’Urgell bisbat de Pallars. Els inicis relativament brillants del govern de Ramon II aviat es frustraren: l’any 904, el senyor musulmà de Lleida, Llop ibn Muḥammad, en una incursió per terres pallareses, prengué alguns castells i capturà un fill del comte, Isarn, que no fou alliberat fins catorze anys després; i l’any 908, Muḥammad al-Tawil d’Osca feu una expedició per terres de Ribagorça i n'ocupà la regió central. Probablement Ramon II participà d’alguna manera en el cop d’estat que entronitzà a Pamplona la família Ximena en la persona del seu nebot Sanç I Garcès (905), el mateix que l’any 918 alliberaria Isarn de la seva captivitat a Tudela. En morir el comte Ramon II, poc després del 920, es produí la divisió política de Pallars i Ribagorça, que quedaren separats formant dos comtats.
Convertit en sobirà únic de Pallars, Sunyer I associà al govern els fills i, encara, vidu de la primera muller, contragué segones noces amb la comtessa Toda I de Ribagorça, a la qual secundà en el govern del comtat ribagorçà durant alguns anys. En traspassar vers 1010-1011, els seus dos fills, Ramon IV de Pallars Jussà i Guillem, originaren dues dinasties comtals, la del Pallars Jussà i la del Pallars Sobirà.