Féu la carrera de mestre a València i l’exercí durant uns quants anys a la comarca del Vallès. Després de residir de nou a València, s’instal·là a Barcelona i es dedicà a l’ensenyament. Fundà el diari El Pregonero (1844) i la revista El Instructor de la Juventud . Edità moltes obres pedagògiques de gran difusió, moltes de les quals redactades per ell mateix. Exercí d’inspector general d’antiguitats de Catalunya, València i Aragó. És autor, entre altres obres, de Paleografía española (1846), Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes (1860), Blasones españoles y apuntes históricos de las 49 capitales de provincia (1869).