i Teresa Pàmies i Bertran | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Teresa Pàmies i Bertran

Teresa Pàmies
AELC
literatura lit
Escriptora.
Balaguer, Noguera, 8 d’octubre de 1919 — Granada, 13 de març de 2012

Filla del dirigent marxista balaguerí Tomàs Pàmies.Tingué una formació autodidàctica. Fou dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (1937), escriví a Juliol  i fundà, juntament amb altres companyes, l’Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-39). Arran de la Guerra Civil, s’exilià a França, després s’exilià a la República Dominicana, passant per Cuba, i, finalment s’establí a Mèxic. En aquest país estudià periodisme a la Universidad Femenina, dirigida per la seva fundadora Adela Formoso de Obregón Santacilia. Tornà a Europa (1947), i residí un any a Belgrad, on treballà a la ràdio. Després visqué dotze anys a Txecoslovàquia, on fou redactora de les emissions en castellà i en català de Ràdio Praga.

Membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya  (PSUC), es casà amb el secretari general d’aquest partit, Gregorio López Raimundo. Posteriorment, se n'anà a París, on col·laborà en el periodisme militant de l’exili, així com a Serra d’Or i a Oriflama. Fou mare del també escriptor Sergi Pàmies.

El 1971 tornà a Catalunya, a Barcelona, any en el qual guanyà el premi Josep Pla i el premi Crítica Serra d’Or de prosa narrativa (1972) amb l’obra Testament a Praga, escrit en col·laboració amb el seu pare. Inicià aleshores una carrera literària publicant novel·les, dietaris, reportatges, etc. alguns en castellà, sempre amb un fons autobiogràfic i de testimoni personal d’uns anys, des de la Segona República Espanyola fins al maig francès del 1968, que havia viscut intensament.

A més de l’obra esmentada, de la narrativa de no-ficció, publicà a cavall de la crònica i l’autobiografia militants en l’esquerra Quan érem capitans (1974), Los niños de la guerra (1975), Una española llamada Dolores Ibárruri (1975), Va ploure tot el dia (1974), Quan érem refugiats (1975), Si vas a París papà... (1975), Gent del meu exili (1975), Crònica de la vetlla (1975), Los que se fueron (1976), La rereguarda republicana (1977), Aventura mexicana del noi Pau Rispa (1982, escrit amb materials de l’exili, sobretot mexicà), Primavera de l’àvia (1989), Carta a la néta sobre el comunisme. Els anys de lluita (2001), i Estem en guerra. Escrits 1936-1939 (2005).

Pel que fa a la narrativa de ficció cal destacar les novel·les: Dona de pres (1975), Amor clandestí (1976), Aquell vellet senzill i pulcre (1977), Memòria dels morts (1981), La chivata (1981), Segrest amb filipina (1986), Rebelión de viejas (1989)  i La filla del Gudari (1997).

Deixà constància dels seus viatges arreu de l’Estat espanyol: Vacances aragoneses (1979), Matins d’Aran (1982), Rosalia no hi era (1982) Busqueu-me a Granada (1984), Praga (1987), en castellà, Nadal a Porto (1994), Jardí enfonsat: viatge a Castella i Lleó (1995, premi de la Institució de les Lletres Catalanes), Allí em trobareu: viatges (2002).

Realitzà nombroses traduccions i col·laborà com a articulista en publicacions periòdiques. Col·laboradora habitual del diari Avui, aplegà els seus articles a Opinió inconformista: vuitanta-set dilluns a l’AVUI (2003). Participà també en espais radiofònics, que recollí a Coses de la vida a ritme de bolero (1993) i La vida amb cançó: cròniques radiofòniques (1999).

També escriví assaig, en els quals tractà temes vitals i socials i, especialment, de la condició de la dona: Cròniques de nàufrags (1976), Maig de les dones (1976), Los niños de la guerra (1977), Romanticismo militante (1977), La mujer a partir de los cuarenta años (1979), en col·laboració amb Santiago Dexeus, Opinió de dona (1983), Mascles no masclistes (1987), L'aventura d’envellir (2002), Conviure amb la mort (2003), 3x1 (2003), en col·laboració amb P. Rahola i M. Rivière, Informe al difunt (2008).

Rebé la Creu de Sant Jordi (1987), la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona (2000), el  Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2001) i el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2003).  

Col·laboració: 
AMS / JVG
Llegir més...