Format amb Il Corregio, mostrà un formalisme elegant i d’acurada sensualitat: frescs de l’església de San Giovanni a Parma (1522). El 1524 es traslladà a Roma, on, influït per Rafael, es convertí aviat en un dels principals seguidors del corrent manierista: Autoretrat en un mirall convex (1523-24, Kunsthistorisches Museum, Viena), Sagrada Família (1524, Museo del Prado, Madrid) i la Visió de sant Jeroni (1526, National Gallery, Londres) revelen ja la seva inquietud espiritual, que es tradueix en el cànon allargat i l’ondulació de les figures. Després del saqueig de Roma (1527) es refugià a Bolonya, on féu la Mare de Déu de la rosa (Gemäldegalerie, Dresden). El 1531 tornà a Parma, on afermà el seu estil personal: Madona del coll llarg (1534-40, Galleria degli Uffizi, Florència). Excel·lí com a dibuixant i retratista: La cortesana Antea , retrat més conegut com La dona de la pell (Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols). Les seves obres exerciren una gran influència en l’escola de Fontainebleau.
Perfil de dona , dibuix d’Il Parmigianino
© Corel Professional Photos
Nom amb què és conegut Francesc Mazzola, pintor italià.