Habitada en els mil·lennis IV i II aC, no adquirí importància fins que Cir II de Pèrsia (559-529 aC) la convertí en la seva capital. Amb la fundació de Persèpolis, per DariosI (521-486 aC), començà a decaure. Entre les seves restes, s’han conservat la tomba de Cir (petit edifici rectangular, que s’aixeca sobre una plataforma de sis graons), el palau de les audiències, del qual només es conserven el pla de la sala central (32 m de llarg per 22 d’ample), la base de set columnes (de les quatre columnates) i una columna sencera, el pla del palau reial (77,50 m de llarg per 44 d’ample), les restes d’una porta monumental (potser un tercer palau reial) decorada amb el baix relleu (el primer document a l’art aquemènida) d’un geni amb quatre ales, un mur pertanyent a un temple del foc, o potser a la tomba de Cambises, i, finalment, l’anomenat tron de Salomó (edificat sobre un turó de 650 m d’altura) identificat per alguns com la ciutadella.