Fill de Joan de Pau i de Rubió, baró de Pau i senyor de les Abelles. Doctor en dret, fou canonge de Girona (1417), gran ardiaca d’Elna (1424), vicari general de la diòcesi de Girona (1419-36) i, finalment, bisbe. El 1436 decretà amb el seu capítol que només podien ésser canonges de Girona els fills de famílies nobles, cosa que confirmà el concili de Basilea (1437). El papa Eugeni IV el cridà a Roma (1444), on residí dos anys i mig. Malalt, el 1450 prengué com a auxiliar Miquel, bisbe titular de Nicea. Erigí la capella de Sant Pau a la catedral de Girona, on es féu enterrar, dotà d’ornaments l’altar major i féu construir les fonts baptismals. El seu cos es conserva en un artístic sarcòfag. La seva germana, Caterina de Pau, fou la mare del cardenal Joan Margarit i de Pau.