Fill de Pere III i de Caterina II. De primer educat per la tsarina Elisabet I, més tard ho fou per Nikita Panin, conseller de la seva mare; aquesta, que aconseguí l’abdicació del tsar (Caterina II de Rússia), ocupà el tron i allunyà Pau, que envià a la governació de Gačina, on aquest, casat en segones noces (1766) amb Guillemina de Darmstadt (Natàlia), efectuà reformes de govern i reclutà el seu exèrcit. Esdevingué tsar en morir Caterina i establí un ordre de successió dins la línia masculina de la dinastia Romanov (1797). Seguí una política oposada en tot a la de la seva mare; així, restringí els privilegis de l’aristocràcia i restablí l’administració centralitzada, abolida el 1775. Intervingué en l’exèrcit i servà una política vacil·lant respecte a la França revolucionària: participà en la segona coalició (1798), però el 1800 pactà amb Napoleó una neutralitat antibritànica. Provocà descontentament en els estaments més alts i fou assassinat.