Malgrat haver-se iniciat amb l’obra de tipus cortesà The Araygnement of Paris (‘El judici de París’, 1580), aportà una nova visió a l’escena en el regnat d’Elisabet I. Fou poeta àgil i tingué un concepte clar de la literatura com a art, encara que les seves obres no arribin a crear una veritable peça dramàtica, com a Edward I (1593), The Battle of Alcazar (‘La batalla de l’alcàsser’, 1594) o, en la més coneguda, The Old Wives’ Tale (‘El conte de velles’, 1595).