Doctor en lleis, oïdor de la reial audiència de Catalunya i assessor de la lloctinència del Principat. Fill de Lluís de Peguera i de Vilanova. És autor de Liber questionum criminalium in actu practico frecuentium et maxime conducibilium (1585, 1605, 1611, Venècia 1608, Torí 1612), sobre dret penal i procediment criminal, Praxis criminalis et civilis (1603, reeditat el 1649 amb addicions d’Acaci de Ripoll), sobre procediments criminal i civil, important sobretot per la part que tracta de la justícia, missió dels governants, qualitats i deures del jutge i d’interès històric quant al procediment inquisitiu i les regalies, Praxis civilis (1674, amb addicions de Ripoll i Amigant), Aurea et elegans repetitio in cap. incipiens “Item de super laudemio” regis Petri III (1577, 1687 amb addicions d’Antoni de Vilaplana), sobre dret feudal i emfitèutic, i Pràctica, forma i estil de celebrar corts en Catalunya (1632, reeditat el 1701 per la generalitat), de dret públic. Escriví també Brevis summa regaliarum Regum Aragonum, Repetitio super cap. Usatic. “Quoniam per iniquum” i Ordo iudiciarius procedendi in Regi Audientia et in aliis ordinariorum curiis. S'havia casat amb Francesca Claris, tia de Pau Claris.