i Perapertusa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Perapertusa

Armes dels Perapertusa
genealogia geneal
Llinatge noble originari del Perapertusès, que posseí el castell de Perapertusa, que li donà el nom, i s’establí al Rosselló.

El genearca conegut és Amell, casat amb Ermengarda i pares de Seguer I de Perapertusa, senyor del dit castell, que el 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú, i de Pere I de Perapertusa, el qual fou pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa, els quals, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac. El darrer fou avi de Berenguer II de Perapertusa, que el 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan. Amb el seu fill Berenguer III de Perapertusa (mort després del 1193), casat amb Comdors, es trenca el fil genealògic. Un Guillem i un Seguer de Perapertusa el 1242 hagueren de refugiar-se a les terres del comte rei, fugint dels croats antialbigesos. Sembla que hi hagué diferents línies del llinatge, una de les quals tingué les senyories de Montalbà i Bellestar i anà a parar per enllaç als Senespleda, senyors de les Fonts, i una altra les de Trevillac, Sequera i Rocaverd, que sembla que acabà refonent-se amb la línia de Rebollet. Berenguer de Perapertusa (mort el 1309) s’establí al Rosselló, on es casà (abans del 1276) amb Clemència d’Hortafà, òlim de Durban, senyora de la baronia d’Hortafà, i tingueren Berenguer de Perapertusa (mort el 1360), dit també Berenguer d’Hortafà, el qual es casà amb Esclarmunda de Santjoan, senyora de la baronia de Sant Joan de Pladecorts. Ambdós foren pares de Berenguer d’Hortafà, baró d’Hortafà i de Sant Joan de Pladecorts, que continuà el llinatge dels Hortafà, i de Pere de Perapertusa, que es casà (1355) amb la pubilla Margarida de Corbera, hereva de la baronia de Corbera del Castell, que heretà llur filla Hugueta de Perapertusa i l’aportà al seu marit Francesc de Sagarriga i llurs descendents. Un Seguer de Perapertusa era casat (1412) amb Anna de Parestortes, senyoria que passà, per enllaç d’una neta seva, als Oms. Un Amell de Perapertusa era el 1344 mestre dels ports del Rosselló i s’havia casat amb la pubilla Francesca Albert. Llurs descendents foren, segons sembla, senyors de Castellrosselló. Un Berenguer de Perapertusa era veguer de Cerdanya i Baridà i batlle de Puigcerdà (1328). Un Arnau de Perapertusa, que vivia el 1354, fou falconer, munter i coper del rei Pere III i veguer de Cerdanya. Un altre Berenguer de Perapertusa fou (1350-61) abat de Santa Maria d’Arles. A la línia dels barons de Rebollet pertanyia Guillem de Perapertusa (mort vers el 1426), baró de Rebollet, senyor de Rocaverd, Sequera, Prats i Trevillac, que adoptà el partit de Pere III de Catalunya-Aragó contra el seu sobirà Jaume III de Mallorca. Segurament ell o els seus dos fills passaren a Sicília: Amell de Perapertusa hi rebria la baronia de Favara, que passaria al seu germà, Bernat Berenguer de Perapertusa, dit també Bernat Berenguer de Castellar, a qui ja havia estat donada, vers el 1397, la baronia de Tavi i es trobava casat amb Ilaria di Ventimiglia. Sembla segur que es pot identificar amb l’homònim que el 1396 era guardià dels ports i costes del Rosselló, que fou escuder i uixer d’armes del rei Martí I i s’havia casat (1401) amb Constança de Perellós, hereva de la baronia de Jóc, que fora una altra muller. Amb Ilaria hauria estat pare de Guillem de Perapertusa, baró de Rebollet i de Favara, que romandria a Sicília, on llurs descendents —cognomenats indistintament Perapertusa i Castellar— tindrien la baronia de Favara. Amb Constança fou pare de Bernat Berenguer de Perapertusa i de Perellós (mort el 1485), baró de Rebollet, que el 1459 heretà de la seva tia Elionor de Perellós la baronia de Jóc. La seva filla Constança de Perapertusa es casà amb Roger de Brugueres (o Bruguera), baró de Chalabre (Llenguadoc), i llur segon fill es digué Gastó de Perapertusa (mort vers el 1505) i fou baró de Jóc i Rebollet i senyor de Trevillac i Rocaverd, i pare del seu successor Francesc de Perapertusa (mort en 1552/54), que el 1543 comprà les senyories de Rodés i Ropidera als Vilardell i adquirí també les de Saorla, Finestret, Rigardà, Glorianes i Traiguera, convertint-se en el senyor més poderós del Conflent. El seu net, Pere de Perapertusa i d’Erill (mort el 1624), fou cavaller de Sant Jaume, heretà de la seva mare la meitat de la baronia de Gelida i fou creat (1599) vescomte de Jóc. La seva segona muller Rafaela de Vilademany-Cruïlles (òlim d’Oms i d’Agullana) li aportà les baronies de Rupit (amb Susqueda), Santa Coloma de Farners, Taradell (amb Viladrau), la varvassoria de Vilademany, la senyoria de Fornells de la Selva i Sant Martí Sacalm i les castlanies de Seva i el Brull. Tot aquest important patrimoni passà a llur fill Antoni de Perapertusa i de Vilademany-Cruïlles (mort el 1676), segon vescomte de Jóc, que lluità contra Felip IV en la guerra dels Segadors, però el 1652, quan la revolta al Conflent es posà contra els francesos, Lluís IV li confiscà els béns el 1653, però li foren restituïts el 1659. El llinatge s’extingí en ell i la successió passà als fills i descendents de la seva filla Maria de Perapertusa i de Clariana (morta el 1660), que el 1659 s’havia casat amb Jean François de Bournonville, marquès de Risbourg.

Col·laboració: 
AFE
Llegir més...