Es diu que era d’origen provençal i que exercia de mercader a Barcelona des d’abans del 1210. La tradició el fa fill del poble de Mas Santaspuellas (Llenguadoc), bé que la darrera hipòtesi el fa fill de Barcelona, d’una família de Provença establerta a Sant Martí de Provençals. Sembla que era el prepòsit o director d’una confraria de cavallers, de ciutadans i de clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i que recaptaven almoines per a rescatar captius. El 1218, basant-se en la miraculosa aparició de la Mercè, la confraria es constituí orde. El 19 d’agost d’aquell any el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, amb l’assessorament de Ramon de Penyafort i l’ajuda de Jaume I de Catalunya-Aragó, donà l’hàbit blanc a Pere Nolasc i a tretze cavallers, als quals el rei concedí l’escut reial. Gràcies a Ramon de Penyafort, tingut per confessor de Pere Nolasc, adoptaren la regla augustiniana, a semblança dels dominicans, la qual els fou confirmada pel papa Gregori IX el 1235. Durant els trenta anys que dirigí l’orde mercedari fundà molts convents i participà en expedicions de redempció de captius a Alger i a Tunis i a la regió andalusa i en les conquestes de València i de Múrcia. Fou canonitzat per l’Església catòlica el 1688. Entre els anys 1781 i 1788 s’originà una gran polèmica literària a Barcelona amb motiu d’unes suposades revelacions per a trobar el seu cos, que no donaren resultat i que foren causa d’una sèrie de poesies satíriques i de tipus voltairià. La seva festa se celebra el 29 de gener.
Sant Pere Nolasc segons una imatge de Nicolau Traver
© Museu Diocesà de Barcelona - Fototeca.cat
Fundador de l’orde de la Mercè.