Estudià filosofia (1841-43) i dret (1844-47). Doctor (1855), fou catedràtic de dret romà (1856). Des del 1858 ocupà diverses càtedres a la facultat de dret de València; hi fou rector de la Universitat (1868-73). Publicà estudis sobre dret a l’Espanya romana, història de l’Espanya goda i dret castellà a Revista Ibérica, El Foro Valenciano, Revista de España, Revista de Legislación y Jurisprudencia, etc. Formà part de la junta del cantó federal de València el 1873. Seguidor del pensament krausista i membre de la Lliga de Propietaris de València, s’interessà pels problemes socials, fou president del Congrés Sociològic (1883) convocat per l’Ateneu Obrer de la ciutat i es mostrà partidari de la restauració dels gremis i impulsà el cooperativisme valencià. Publicà La cuestión social en Valencia (1872), Historia de las instituciones sociales de la España goda (1896), i hom edità els apunts de les seves explicacions professorals: Historia general del derecho español (1886).