Jordi Pericot i Canaleta

(el Masnou, Maresme, 16 de novembre de 1931)

Artista plàstic, teòric i pedagog del disseny, i semiòleg.

Germà de l’escenògraf i pintor Iago Pericot , estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a la Facultat de Lletres, i a l’Escola de Belles Arts de Tolosa (Llenguadoc). Es llicencià en filosofia (1975) i es doctorà en història de l’art (1984) per la Universitat de Barcelona. En 1960-67 visqué a París i es dedicà a l’art, a l’ensenyament i al cinema experimental, i exposà en diverses ocasions a la galeria Daumier. En tornar a Barcelona, fou un dels principals introductors de l’art cinètic a l’Estat espanyol i un renovador de l’escena artística amb iniciatives com el grup MENTE (Mostra Espanyola de Noves Tendències Estètiques). El 1972 participà a la XXXVI Biennal de Venècia i exposà en diverses ciutats. La seva obra plàstica s’estén fins els anys vuitanta. Li han estat dedicades exposicions retrospectives (el Masnou, 2007 i 2017).

Ha estat director de l’escola de disseny Elisava (1967-80), on començà una llarga recerca sobre la comunicació visual i una tasca de difusió d’aquesta disciplina. El 1978, tingué una participació decisiva en la transformació de l’antiga Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona en la nova Facultat de Belles Arts de la UB, on introduí nous camps d’estudi, especialment el disseny i la comunicació visual. Incorporat el 1992 al projecte fundacional dels Estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), de la qual fou catedràtic, emèrit des del 2002, participà en l’elaboració del pla d’estudis d’aquesta llicenciatura. L’any 2000 fou cofundador del projecte Estació de la Comunicació (posteriorment Barcelona Media), adscrit a la UPF, espai de docència, recerca i experimentació en el qual conflueixen disciplines vinculades a les TIC. Fundà (1987) la revista Temes de disseny, de la qual és director. És membre fundador del Consell de Disseny de la Generalitat (1981-85) i de la Comissió Gestora per a l’elaboració del Llibre blanc de l’ensenyament del disseny a Catalunya (1982), de la Societat Catalana de la Comunicació (1984) i vicepresident de la Divisió de Ciències Humanes i Socials de la UB (1989-99). També és membre de la Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría de Sevilla (1988) i de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (2008). Medalla d’Or al mèrit cultural de l’Ajuntament de Barcelona (2007).

Els seus camps de recerca giren entorn de la teoria del disseny com a fenomen comunicatiu, la teoria de la imatge i la teoria de la persuasió, especialment l’aplicada a la propaganda política. Ha publicat, entre altres obres, La imatge visual i la interacció de llenguatges en l’acte de comunicació (1984, tesi doctoral), Imatge i persuasió (1985), Servirse de la imagen. Un análisis pragmático de la imagen (1987), Disseny, eina de futur (1993), Transitar por los mundos posibles (1997), Mostrar para decir. La imagen en contexto (2002), L’àgora digital (2006), El dissenyador com a formalitzador i comunicador de valors (2006), L’espectre del tripartit. Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes del 2006 (2006, editor), L'herència del Cinetisme. De l'art participatiu a l'art interactiu (2008) i Un disseny deliberatiu (2013).