i Dominique-Catherine Pérignon | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Dominique-Catherine Pérignon

història militar hist mil
Militar francès.
Granada, Llenguadoc, 1754 — París, 1818

De família noble, passà a l’exèrcit del Rosselló, on es distingí per les seves accions en la Guerra Gran i fou ascendit a general de divisió (desembre del 1793). Es destacà en l’atac al Voló, que obligà les tropes de Carles IV d’Espanya a retirar-se a l’altra banda de la frontera. Col·laborà a la presa de la Jonquera i del castell de Bellaguarda (1794) amb el general Dugommier, i quan aquest morí a la batalla de Mont-roig el succeí com a general en cap de l’exèrcit del Rosselló i s’apoderà de Figueres, que es reté sense resistència (novembre del 1794), i de Roses (febrer del 1795). Després de la pau de Basilea, fou nomenat ambaixador a la cort de Carles IV d’Espanya (1795-98) i lluità a Itàlia. Nomenat senador (1801) i comte de Pérignon (1808), en caure Napoleó es declarà partidari de Lluís XVIII, que el creà par de França (1814) i marquès de Pérignon (1817).

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...