i Permià | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Permià

SinònimPèrmic
SinònimPèrmic
estratigrafia estratig
Darrer període o sistema del Paleozoic o era primària, situat per sobre del Carbonífer.

Comprèn els temps entre -286 i -248 milions d’anys. A la plataforma russa, el Permià inferior és compost dels estatges asselià, sakmarià, artinskià i kungurià, i el Permià superior ho és dels estatges ufimià, kazanià i tatarià. Els autors francesos l’han dividit en Autunià, Saxonià i Turingià. Murchison el 1845 el definí als Urals i li donà nom derivant-lo de la ciutat de Perm’. Marca un dels canvis més importants de la història geològica, el pas de l’era primària a la secundària. S'hi esdevingué una extraordinària crisi biològica, en la qual s’extingiren gairebé la meitat de les famílies d’animals i plantes, i a l’inici de l’era secundària subsegüent es produí una intensa renovació biològica. Possiblement, el final del Permià coincideix amb un canvi de la velocitat de la rotació terrestre, que originà, al mateix temps que un canvi climàtic, fortes tensions tectòniques manifestades en deformacions i plegaments, activitat volcànica i l’obertura de l’oceà Atlàntic. Les àrees continentals, ja importants al Carbonífer, s’estengueren més i augmentà l’aridesa. La mar de Tetis cobria l’Àsia meridional, l’extrem oriental d’Europa i l’oest americà. Les coníferes, els insectes i els vertebrats eren els organismes predominants al continent. Els amfibis es diversificaren i s’adaptaren als diferents medis. S'inicià l’eclosió dels rèptils. Les mars, de temperatura i salinitat creixents, contenien, sobretot, fusulines, ammonítids, braquiòpodes i una gran varietat de peixos. En les depressions continentals i litorals s’acumularen sediments detrítics vermells amb importants capes d’evaporites i roques volcàniques. Les successions marines són carbonatades i la fauna que hom hi troba ha servit per a la divisió del sistema en estatges. Aquesta divisió, obtinguda a la part oriental de la plataforma russa, encaixa dificultosament amb les divisions usades a l’Europa occidental. Des d’un punt de vista econòmic, el Permià és interessant per les sals sòdiques i potàssiques, pels minerals d’urani i com a roca magatzem d’importants jaciments de petroli. A les serralades costaneres catalanes o no ha estat dipositat o ha estat escombrat per l’erosió. Es conserva, en canvi, més al sud, al Desert de les Palmes (Castelló). Ací, com a la resta de la península Ibèrica, el Permià és representat per dipòsits detrítics vermells o negrosos acumulats en depressions continentals. Reposa, amb més o menys continuïtat, sobre el Paleozoic més antic i és recobert pel Triàsic discordant. Als Pirineus hi ha nombrosos afloraments de característiques litològiques semblants. Els del Pallars i la Ribagorça són clàssics i coneguts des del començament del s. XX. A Sort han lliurat una important flora de l’Autunià.

Col·laboració: 
CaV
Llegir més...