Fou bastit en estil gòtic des del 1324 a l’indret de l’antiga església parroquial de Sant Joan el Vell i de la primitiva capella dels Córrecs (en resten vestigis). El 1433 fou abandonat el pla antic en tres naus per un d’una nau única gràcies a l’impuls del bisbe Galceran Albert. Fou consagrada el 1509; des del 1601 esdevingué de fet catedral en passar a residir els bisbes i el capítol d’Elna a Perpinyà i de dret des del 1817 en erigir-se Perpinyà en seu única del bisbat. La façana, inacabada (i retocada el 1905), és molt austera i té un portal del segle XVII. L’església conté, entre altres peces, les fonts baptismals romàniques, els retaules gòtics de Sant Pere i de la Magrana i l’altar major, barroc, de marbre, obra de Claudi Perret. Prop de l’orgue —que data del 1506— hi ha la capella que conté la talla gòtica del Devot Crist, que hom creu de procedència germànica.
El claustre de la catedral de Perpinyà
© Fototeca.cat
Temple principal del bisbat de Perpinyà, que té com a titular Sant Joan Baptista.