Fou bastit en estil gòtic des del 1324 a l’indret de l’antiga església parroquial de Sant Joan el Vell i de la primitiva capella dels Córrecs (en resten vestigis). El 1433 fou abandonat el pla antic en tres naus per un d’una nau única gràcies a l’impuls del bisbe Galceran Albert. Fou consagrada el 1509; des del 1601 esdevingué de fet catedral en passar a residir els bisbes i el capítol d’Elna a Perpinyà i de dret des del 1817 en erigir-se Perpinyà en seu única del bisbat. La façana, inacabada (i retocada el 1905), és molt austera i té un portal del s XVII. L’església conté, entre altres peces, les fonts baptismals romàniques, els retaules gòtics de Sant Pere i de la Magrana i l’altar major, barroc, de marbre, obra de Claudi Perret. Prop de l’orgue —que data del 1506— hi ha la capella que conté la talla gòtica del Devot Crist , que hom creu de procedència germànica.
El claustre de la catedral de Perpinyà
© Fototeca.cat