i Marta Pessarrodona i Artigues | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Marta Pessarrodona i Artigues

Literatura
poètica poètica i crítica textual crít text
Poetessa i crítica literària.
Terrassa, Vallès Occidental, 18 de novembre de 1941

S’inicià amb el recull Primers dies de 1968 (1968), al qual seguiren Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979) i A favor meu, nostre (1981), que aplegà, amb la incorporació de poemes inèdits, a Poemes 1969-1981 (1984). Posteriorment ha publicat Berlin suite (1985), Homenatge a Walter Benjamin (1988), Tria de poemes (1994), L’amor a Barcelona (1998), l’antologia Poemes 1969-2007 (2008) i Animals i plantes (2010). La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record.

A banda de l’obra poètica ha publicat diversos Retrats de dones destacades, sobretot en l’àmbit de la literatura: Maria Aurèlia Capmany (1996), Frederica Montseny (1998), Mercè Rodoreda: un retrat (2003), sobre la qual ha publicat també Mercè Rodoreda i el seu temps (2005), Caterina Albert (2005), a més de D'altres veus en el mateix àmbit. Autores dins la literatura catalana (2002), i Donasses (2006), que aplega semblances de Dolors Monserdà, Montserrat Roig i altres.

És també autora dels volums de narracions Ever More (ficcions) (1999), Nessa: narracions (1988) i Fauna (1994), i els assaigs Barcelona, una nova ciutat europea (1995), Això guixa. Homenatge a Joan Oliver/Pere Quart (1999), El segle de les dones (2002), França 1939. La cultura catalana exiliada i L’exili violeta, obres que, a més del volum de poesia publicat també l’any 2010, li valgueren l’any 2011 la concessió del Premi Nacional de Cultura del CoNCA en l’apartat de literatura. Té, a més, diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, sobre el qual comissarià una exposició. Ha traduït, entre d’altres, Gerald Brenan, Doris Lessing, Harold Pinter, Susan Sontag, Marguerite Duras i E.M. Forster. El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2019 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Data de revisió: 
2019-03-05
Llegir més...