i Oriol Pi de Cabanyes | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Oriol Pi de Cabanyes

Literatura
Oriol Pi de Cabanyes
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptor.
Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1950

El 1972 guanyà el premi Prudenci Bertrana de novel·la amb Oferiu flors als rebels que fracassaren (1973), que aconseguí també el premi de la Crítica Serra d’Or (1974). Altres novel·les seves són També les formigues, Dylan, algun dia ploraran de solitud (1975), Esquinçalls d’una bandera (1977) i Pel bell Nord glaçat (premi Sant Joan 1994). També ha publicat Què va dir Andreu Nin? (1978), La Renaixença (1979), Llibre d’hores (1975-78). Fulls de dietari (1980), Repensar Catalunya. Una reflexió crítica (1988), Cases senyorials de Catalunya (1991), Pel bell nord glaçat (premi Sant Joan, 1995), Castells habitats de Catalunya (1999), El sol de Vilanova i el Garraf misteriós (2000), Retrat d’Alexandre de Cabanyes (2000), L’univers Pla-Narbona (2001), Gaudí, una cosmogonia (2002), Roca Sastre, una vindicació del realisme (2004), Passió i mort de Joaquim Mir (2004), Glossari d’escriptors catalans del segle XX (2003) i A punta d’espasa. Noves glosses d’escriptors (2005). En 1987-96 fou director de la Institució de les Lletres Catalanes i el 2000 fou nomenat director del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura.

Llegir més...