i Michel Piccoli | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Michel Piccoli

cinematografia cin i teatre teat
Actor cinematogràfic francès.
París, 27 de desembre de 1925

Debutà en el cinema el 1948, i actuà en papers poc rellevants fins a la fi dels anys seixanta, que es convertí en un primer actor del cinema europeu, especialment després de Dillinger è morto (1968) de M.Ferreri, amb qui treballà en quatre films més. També fou escollit per L.Buñuel per protagonitzar quatre films —el darrer dels quals, Le fantôme de la liberté (1974)—, per C.Sautet, amb qui rodà també quatre films, dels quals l’últim fou Mado (1976) i per J.L.Godard, amb qui rodà Passion (1982), entre d’altres. El 1980 fou premiat a Canes per Salto nel vuoto, de M.Bellocchio. Posteriorment interpretà Gli occhi, la bocca (1982) de M. Bellocchio, Il generale dell’armata morta (1983) de L. Tovoli, Adieu Bonaparte (1984) de Y. Chahine, Milou en mai (1989) de L. Malle, La belle noiseuse (1990) de J. Rivette, Martha und ich (1990) de J. Weiss, Les equilibristes (1990) de N. Papatakis, Le voleur d’enfants (1991) de C. de Chalonge, Archipel (1992), Rupture (1993), Les cent et une nuits (1994), Party (1996), Généalogies d’un crime (1997) de R.Ruiz, Passion in the Desert (1998) de L.Currier, Rien sur Robert (1999) de P.Bonitzer, París- Tombuctú (1999) de L.García Berlanga, Les Acteurs (2000) de B.Blier, i Tout va bien, on s’en va (2000) de C.Mouriéras.

Llegir més...