La totalitat del terme és conreada; el regadiu ocupa 64 ha dedicades a hortalisses, però la base econòmica és el secà, de forta productivitat, en el qual destaca la vinya (1 000 ha), especialment per a raïm de taula; altres conreus són els cereals, arbres fruiters, oliveres, ametllers. Hom prepara i comercialitza el raïm, en gran part per a l’exportació. La vila (2 601 h agl [2006], poblatans; 243 m alt.) és a la plana. L’església parroquial (Santa Maria) fou bastida a la fi del s. XVIII. El 1603 hom fundà un convent de mínims, als afores de la població, que perdurà fins a l’exclaustració; es conserva l’església, dedicada a sant Cosme i sant Damià. Al s XVI havia estat erigida la parròquia que tenia com a sufragànies les de Castelló de Rugat, Terrateig i Aielo. Inicialment tingué la senyoria la família Bellvís i tenia el nom de Castelló de Rugat; passà el 1427 a Jaume Romaní i Llançol, i després als ducs de Gandia (d’on procedeix el nom). El ferrocarril de València a Alcoi passa pel terme. El municipi comprèn el despoblat de Rafalgani.
la Pobla del Duc
© Fototeca.cat