Construït en 1926-29 per a l’Exposició Internacional del 1929, fou dissenyat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Raventós i pels artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo. Ocupa una superfície de 20.000 m2 i adopta l’estructura d’un poble hispànic típic. Hi sobresurten la porta d’accés —reproducció de la de San Vicente d'Àvila—, la casa del comú —de Vall-de-roures (Matarranya)—, la calle de los Arcos —de Sevilla—, la font —de Prades (Baix Camp)—, el campanar de l’església —d’Utebo (Aragó)— i el monestir, una mica apartat, que condensa elements de diverses esglésies romàniques catalanes. A la part catalana hi ha imitacions d'edificis de Santa Pau i Besalú, Rupit, Camprodon, Isona, Montblanc, Premià de Dalt, la Garriga, Cornudella, Tàrrega i altres. Entre el 1982 i el 1999 inclogué els museus d’Arts, Indústries i Tradicions Populars i el d’Art Gràfic, posteriorment integrats al Museu Etnològic. És centre d’esbargiment popular i hom hi organitza revetlles, balls, titelles, etc. A partir de la dècada del 2000 hom hi ha potenciat una secció d'art contemporani, amb l'Espai Guinovart (2000), que exposa part de l'obra Contorn-Entorn de Josep Guinovart, i la Fundació d'Art Contemporani Fran Daurel (2001), que consta d'una exposició permanent de més de 300 obres en diverses sales i d'un jardí d'escultures d'uns 5.000 m2.