Fèlix Pons i Irazazábal

(Palma, 14 de setembre de 1942 — Palma, 2 de juliol de 2010)

Polític i advocat.

Fill de Fèlix Pons i Marquès i descendent d'Antoni Maura, fou professor de dret polític a la facultat de dret de Palma entre el 1972 i el 1975. Aquest any ingressà a la Federació Socialista Balear del PSOE i aviat n'encapçalà la línia oficialista. Diputat al Congrés el 1977 i el 1979, el 1983 esdevingué cap de l’oposició al Parlament de les Illes Balears. En 1985-86 assumí el càrrec de ministre d’administració territorial. Del 1986 al 1996 fou president del Congrés dels Diputats (les legislatures del 1986, 1989 i 1993) el 1991 encapçalà la ponència encarregada de modificar les normes de funcionamient del Congrés dels Diputats. El 1990 fou elegit president de la Federació Socialista Balear. Amb la finalització de la legislatura i la victòria del PP en les eleccions generals del març del 1996, cessà del seu càrrec de president del Congrés dels Diputats. Apartat de l’exercici professional de la política, es reincorporà al seu despatx d’advocat a Palma, que compaginà amb classes de dret mercantil a la universitat de les illes Balears.

Rebé, entre altres condecoracions, la Gran Creu de Carles III (1986), la medalla d’or del Govern de les illes Balears (1997) i la Medalla d’Honor del Parlament Balear en reconeixement a la tasca d’impuls a les institucions preautonòmiques i a la consolidació del corpus legal i estatutari balear. L’any 2000 ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les illes Balears.