Poor Laws

Conjunt de lleis britàniques del s. XVI que establien un sistema d’assistència per als pobres.

Finançat per imposts sobre la propietat i administrat a nivell parroquial sota la direcció d’un organisme central designat pel govern, proporcionava allotjament i aliments als vells, als malalts i als infants pobres i també ocupació als físicament capacitats a les workhouses, o cases de treball (workhouse). Les pèssimes condicions d’aquests centres responien a la creença que la pobresa era un símptoma de defalliment moral. De fet, les Poor Laws foren un instrument per a disciplinar una mà d’obra no avesada encara al treball industrial assalariat i durant una gran part de l’era victoriana la workhouse fou una amenaça constant per a les capes inferiors de la classe treballadora. Al s. XX, l’augment de la desocupació industrial i la consideració de la pobresa com un problema social i no pas de moral individual foren factors que determinaren l’abolició progressiva al llarg dels anys trenta i quaranta del s. XX, i l’establiment, el 1948, del sistema de seguretat social britànic (National Insurance Scheme).