Advocat i professor, treballà com a ministre d’instrucció en l’organització de l’escola. Escriví narracions i poesies, però el millor de la seva obra es troba en els drames historicopatriòtics d’inspiració romàntica, dels quals cal esmentar: Nevinost (‘La innocència’, 1827), Miloš Obilić (1828), Smrt Stjepona Dečanskoga (‘La mort d’Esteve Detxanski’, 1841), Ajudici (‘Els soldats’, 1842) i San Kraljevića Marka (‘El somni de Marko Kraljević’, 1847). Sobretot es destacà en les comèdies i en les farses: Turdica (‘L’avar’, 1837) i Beograd nekad i sad (‘Belgrad, d’un temps i d’avui’, 1853), entre d’altres, en les quals creà una sèrie de tipus i d’ambients característics i establí la base del modern teatre serbi.