es Port de Sóller

Poble del municipi de Sóller (Mallorca), estès al llarg de la riba oriental de la profunda badia de Sóller, des del promontori de Santa Catalina fins més enllà del torrent Major, a 5 km de la ciutat.

A la vora esquerra del torrent, s’estén l’horta i veïnat des Camp de sa Mar. El 1342 existia ja el santuari de Santa Catalina, fundat, segons la llegenda, per Ramon de Penyafort (Jaume I, enemistat amb ell, hauria prohibit que cap vaixell l’acceptés com a passatger per a retornar a Barcelona i, així, hauria fet el viatge damunt la seva capa). El 1399 fou atorgat per Martí I el privilegi de poder-hi desembarcar blat i altres queviures. Al peu del promontori es formà el barri de pescadors (amb l’església de Sant Ramon de Penyafort, existent ja al s XVI) i a la punta de sa Creu fou instal·lat un far. El 1542 sofrí un devastador atac dels turcs, aleshores fou construïda, a la dreta del torrent, la torre des Port. Els pirates hi tornaren a desembarcar, infructuosament, el 1561 (torre Picada). El 1774 el port fou habilitat per a l’exportació de productes agrícoles i el 1813, per al comerç en general; a partir del 1786 fou construït el primitiu moll. El tràfic comercial i la pesca aconseguiren un notable desenvolupament durant el s XIX. El 1930 fou construït un moll apte per al tràfic amb el continent (la distància de Mallorca a Catalunya és, des del Port de Sóller, notablement més curta), però el 1936, els militars sublevats, per tal d’instal·lar una estació naval, confiscaren el port, situació que encara perdura, i l’escola construïda el 1930 al lloc de l’antic santuari de Santa Catalina i l’església de Sant Ramon (vicaria des del 1913, i erigida en parròquia el 1937), que fou construïda de nou a l’arenal des Pla des Port en 1938-43. El llatzeret, construït a partir del 1819, no arribà mai a ésser utilitzat i ha estat recentment enderrocat. El turisme s’ha desenvolupat molt els darrers anys.